No ha estat malament el teòric de les opos. De moment seguim vius. Divendres 27 lectura del teòric. Seguirem informant.
|
I me dona igual perquè I’m a punkrocker! Teddybears - Punkrocker (feat. Iggy Pop) La història és complicada, la CETM i la FENADISMER. La primera, patronal dels grans empresaris no secunda la vaga, la segona,on són la majoria de petits i autònoms sí. Què demana cadascú? la primera negociar i evitar cap regulació del mercat. La segona una tarifa mínima que regule els preus… El País diu que si el govern li fa cas als “vagos” pujaran tots els preus… el que no diu el mitjà de comunicació del govern és que els preus els pujen els impostos indirectes. Si teniu temps, feu el favor de llegir “El Militante” on es fa una anàlisi prou bona. En qualsevol cas, la culpa la té un govern “socialista” que NO ÉS socialista. Malgrat el comentari de Gatolina en l’anterior post, he de mostrar-vos un pedazo versió d’un pedazo artista. No es que jo siga un fan de Robbie Williams, però he de reconèixer que és un crack. La versió original era de “The Kinks” així que m’he decidit a mostrar-vos les versions d’aquesta cançò que Coca-Cola no mostrarà als anuncis. És a dir, les bones. Primer l’original, clar.Per cert, Lola beu Cherry-Cola, fixeu-vos en la lletra. Ahí teniu en la foto, a Tom Morello, Zack de la Rocha en la foto i Tim Commerford i Brad Wilkque no apareixen, però també s’ho van currar. El que no veieu és a picomil nosecuantes persones vinga la cabotà amb TEMAZO!s com Guerrilla Radio.
Tom i Zack. La darrera vegada que vaig agafar un avió en Raül ens vam passar tot un mes. Ara només serà un dia. Però que dia!
Per a la “Gene” jo sóc aquest:
D’aquestes coses, el que importa és la meua matrícula: 18.687 Però només importarà fins les opos, millor dit, fins que guanye les opos. És curiós però tu a les opos no et presentes, concurses! i no aproves, sinò que guanyes! la plaça. Coses que s’aprenen fent de profe. Em quede a la meitat de ser l’anticristo, resulta que el número de la meua nova casa és el 333. Els meus amics ja saben de quin carrer, els meus enemics hauran de patejar-se Barcelona per trobar-me. I el que més m’agrada del número, és que la mítica locomotora RENFE que funcionava amb “Diesel” es deia igual. Eixa mai es retrasav, no com els trens pijos d’ara, que en un llamp de res ja estan tot putejats, a veure si ara no va a poder tronar al País Valencià.
Locomotora 333. I és que les coses ja van començant a anar per on toquen. Bueno, més o menys. Vos conte, ja he canviat de pis, per un molt millor (i molt més car) però bueno, només seran 2 mesos i necessite tranquilitat i concentració. Ara ja no patiré per caure al pis de baix mentre em dutxe ni per haver d’aguantar a qui no ho he de fer (ja l’aguantarà el seu novio). I a Marta ja l’aguantaré jo i la cuidaré i li ho agrairé sempre. També he decidit que o estudie o la cague. I pa cagar ja estan les galletes en fibra, així que me posaré a estudiar. Qui es senta aludit que puje al carro. He pensat que la programació de Sistemes Operatius Monousuari i Multiusuari d’ESI que presentaré(m) a les opos constarà de 6 UD. I a qui realment li interessa ja ho te al correu. Una decissió al dia no està malament. I per últim, Zaplana se’n va a Telefònic. Jo estic a Movistar per any i mig, i m’hauré d’aguantar, espere que no pase res greu, però eixe senyor semblava un bon negociant. La Euge (desaparecida en combate) ens ha deleitat amb un video dels famosos, millor dit, famosos? Les Mãedéus. Ahí el teniu, per disfrutar, i en homenatge al senyor del broncejat etern. Per cert, demà baixe a Benidorm. Casualitats de la vida. Igual pregunte a la gent a vore que opina. Besets família. Ah! no aneu a l’IKEA o comprareu alguna cosa. És inevitable. |
