La vida de Tabe

Fermentats i en botella.

“Kellog’s líquits”

Que no vos havia posat cap foto del concert de Coldplay! Vam estar allí. I no va estar malament. Però Interpol mola més, i Spiritualized segueixen sent els millors.

Viva la Vida (i viva la Vir)

Els dinosaures haurien d’haver-se extingit fa segles, però en realitat continuen vius. Es caracteritzen per la seua poca mobilitat, la reticència als canvis i per una mida tan gran com els anys que duen prestant servei.

El seu hàbitat natural a dia d’avuí són els instituts públics d’ensenyament secundari.

Només cal afegir que alguns han intentat evolucionar cap a “vaca sagrada” però pocs ho han aconseguit.

Professorus Saurus Sectarius.

Sí, són molt bons, els que organitzen el FRA, és a dir, l’ajuntament, que fan el millor festival de música gratuït al que es pot assistir per aquesta contornada. I per a mostra, el que vindrà demà:

- Juraría que lo he aparcado ahí.

- Jo se que estava en casa de Joan… just ahí.

Dona-li a la clau a vore si fa llum

De vegades, la realitat supera la ficció. I no he vist la famosa pel·lícula, però crec que no pot superar el que vam viure. La veuré només per curiositat.

Originalment el lema és “Hay que crear” i és, possiblement, una de les millors decoracions que he vist a festes de Gràcia. La podiem veure a la plaça d’Ana Frank, molt prop de ma casa, i aquesta creació soprenia tant (o més) que la resta de decoracions al carrer.

 Hay que crear

Doncs només reclacar que han estat unes grans festes, gràcies a tots els que heu pasat birres amb mi. El proper an repetim. Besets a totes. I petaetes de culet a tots.

Problemes burocràtics, i que estem en agost (el mes de l’any, no el poble) han fet que durant uns dies no hi hagués comunicació per la meva part. Bueno, ja tornem a estar aquí al menys per un altre parell d’anys. Per cert han estat festes de Gràcia, i enguany sí les hem pogut gaudir, i molt, que per alguna cosa pague una pasta per una habitació al barri. Això sí, amb companys “de categoria” i al costat de La Terreta. Vamos, millor im possible… o sí.

A més de la festa amb els amics (vos estime a tots) anem a parlar de motius musicals, gràcies a la tecnologia, és a dir, telèfons mòbils + Youtube. Ale, a fer-vos una idea del que vam viure:

Sex Pistols - Good Save the Queen.

I bueno, segur que se m’oblida algun altre temazo. Jo repetiré, qui s’apunta?

Ja hem anat els amics al Summercase, i el més important, hem tornat, encara que ens haverem quedat a viure allí.

Slow Hands (temazo)

I els amics hem anat i hem disfrutat tot lo disfrutable,  en tots els concerts que hem vist, i els que ens havera agradat veure, però clar, no podem abarcar-ho tot, excepte Rachel.

Podria fer una crònica dels grups, dels concerts, del que ens ha agradat i del que no musicalment parlant, però per això hi ha gent que ho fa molt millor i, a més, fa millors fotos (la PDA que tinc tampoc està pensada per fer reportatges fotogràfics, clar). Així que em limitaré a donar les gràcies.

Gràcies a Ramonpu per dir: Oye podríamos ir al summercase.

Gràcies a Bego per suportar a Ramonpu.

Gràcies a la Vir per enviar-me inteligència rubia, que val doble, i ajudar-me a guanyar les opos.

Gràcies a Rachel per no fallar-me i vindre.

Gràcies a Sala perque sempre que li dic “au” ell contesta “amon”.

Gràcies a Ivan per planificar la ruta dels escenaris.

Gràcies a Luchos per descobrir-me el millor lloc on vore els concerts, al costat de la valla groga.

Gràcies a Mire per trair al FIB després de 10 anys i estar en els amics.

Gràcies a Bàrbara per lligar en correja curta al fotògraf.

Gràcies a Vaca per donar-me ganes d’anar al Ola.

Gràcies a Fafic per demostrar-nos que es pot anar a un festival d’estiu en camisa de mànega llarga.

Gràcies a Laura per desvirgar-se, festivalerament parlant, amb nosaltres.

i gràcies a la motxilla bomba perque li deguem una gran merda.

5 i pico. Gràcies a tots pel suport i els ànims, ara a celebrar-ho.